dijous, 12 de desembre de 2013

Fer les Amèriques



    En l’article anterior acabàvem parlant de dos productes americans: el blat de moro i la figa de moro.
De Sud-amèrica ens prové la patata. La paraula arriba al català a través del castellà, que la manlleva del mot quítxua papa, amb el mateix significat, amb un creuament amb el mot batata (moniato), originari de l’illa de la Hispaniola (on trobem els actuals estats d’Haití i República Dominicana).  A València s’anomena creïlla (del castellà criadilla) i cap als Pirineus i altres zones de Catalunya trumfa o trumfo, per la seva semblança amb les tòfones.

En el cas del tomàquet, el nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl (llengua parlada a l’actual Mèxic) xitomatl (fruit amb melic). Sembla que els primers que arribaren a Europa eren de color groc, cosa que explicaria que en italià s’anomeni pomodoro (poma d'or).

L’ananàs ens arriba també de Sud-amèrica. La paraula deriva del guaraní naná naná, que significa “perfum dels perfums”. Considerada la reina de la fruita tropical, els anglesos l’anomenen pineapple per la seva semblança a una pinya (pine) i pel seu cor ple de suc que recorda una poma (apple).

Per la seva banda, l’origen etimològic de cacauet el trobem en el nàhuatl tlalkakáwatl, compost de tlal·li (terra) i kakáwatl (cacau).

Sobre l’origen del mot xocolata hi ha dues teories: alguns estudiosos el deriven de la paraula nàhuatl xoroc, que significa agre o de xocolia (acidar), amb la terminació -átl (aigua); altres consideren que ve de la paraula maia chokolhaa que significa, literalment, “líquid o beguda calenta”. Cal tenir en compte que el producte s’obté de les llavors del cacauer, el nom científic del qual és Theobroma cacao del grec Theobroma (aliment dels déus) i cacau.

Un dels productes amb què els asteques aromatitzaven la xocolata és la vainilla. En aquest cas, la paraula prové del castellà vaina amb el sufix diminutiu –illa, ja que té la forma d’una beina petita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada