Quan els professors de català
expliquem dialectologia, sempre diem que aquests dos mots són sinònims
dialectals, és a dir, que s’utilitzen per designar el mateix color en zones
diferents de parla catalana. Ara bé, són realment el mateix?
Segons
el diccionari, alguna cosa és vermella
quan és “del color de la sang arterial, de les roselles”. En el cas de roig, trobem dues definicions: “1 Vermell. 2 Vermell tirant a groc, a causa especialment d’una pigmentació
característica de melanina”. Per tant, podem dir que sempre que parlem de
vermell podem dir roig, però no a l’inrevés (fixem-nos, per exemple, en casos com pèl-roig o pit-roig.).
Des
d’un punt de vista etimològic, la paraula vermell
prové del llatí tardà VERMĪCŬ(M), que
significa “cuquet” o “cotxinilla”, ja que aquest insecte s’utilitzava per
obtenir un color grana. Tenen el mateix origen la paraula galaicoportuguesa
“vermelho”, la castellana “bermejo”
(que significa rubio, rojizo),la
francesa “vermeil” (d’un vermell viu una mica més fosc que el del clavell),
l’asturiana “bermeyu” o la italiana “vermiglio”
Roig, en canvi, prové del llatí vulgar RUIU
(llatí clàssic RŬBĔU), que significava “rogenc”. Amb el mateix origen
etimològic, tenim el castellà “rojo” ,
el francès “rouge”, l’italià “rosso”, l’asturià “roxu” (=pèl-roig),
l’occità “roge” o el romanès “roşu”).
Fixem-nos que del mateix mot llatí RŬBĔU
procedeix el castellà rubio (“dicho especialmente del
cabello: de color parecido al del oro.”).
Altres tons del vermell són el carmesí (“vermell fosc, tirant a blau”), paraula que prové de
l’àrab hispànic qarmazí (del color del quermes, insecte del qual s’obté una matèria colorant),
el morat (“de color entre vermell i
blau”), que al·ludeix al color del suc de les móres, i el porpra (color vermell fosc tirant a morat”), que fa referència a
una matèria colorant que s’obtenia antigament d’un mol·lusc marí anomenat
múrex.
