dijous, 6 de desembre del 2012

Fer justícia



     Moltes persones van perdre, en sentit literal, el cap durant la Revolució francesa. El mètode aplicat per executar-los era la decapitació amb guillotina. Aquest aparell deu el seu nom a Joseph Guillotin, metge francès que va proposar utilitzar aquest aparell en les execucions perquè així la mort resultava ràpida i indolora.
     Més o menys a la mateixa època es produeixen els fets que provoquen l’aparició del verb linxar (“Executar algú sense formació de procés”). Charles Lynch (1736-1796) fou un plantador, polític i revolucionari que va encapçalar una irregular cort judicial a l’estat de Virginia per castigar els lleialistes (seguidors del rei anglès) durant la guerra de la independència americana: l’any 1780, un grup de jutges i oficials entre els quals es trobava Lynch, va acusar una sèrie de gent de sublevació. Després que un jurat decidís absoldre els sospitosos, Lynch va decidir executar-los pel seu compte, prescindint de la decisió judicial.
     A finals del segle XIX, els camperols irlandesos es van revoltar contra el sistema de propietat agrària imposat pels anglesos,  farts de treballar per a propietaris que ni tan sols havien posat mai un peu a Irlanda i que, a sobre, els cobraven uns arrendaments altíssims. Així, el 1880, un grup d'arrendataris va demanar al capità Charles Boycott, administrador deles terres d'un d'quells propietaris absents (el comte d’Erne), no els cobrés tant de renda. La resposta de Boycott va ser clara i expeditiva: fer-los fora de les terres. Aleshores, els pagesos van decidir negar-se a treballar o a tenir tractes amb l’administrador, que es va quedar sense treballadors per a les terres, sense ningú que li vengués menjar i fins i tot sense correu, ja que el carter també es va negar a fer-li arribar la correspondència. Finalment, al cap de pocs mesos, Boycott va abandonar el càrrec i va va fugir amb la seva família a Anglaterra. Li va quedar l’honor més que dubtós d’haver creat el terme concepte boicot (“Prohibició de tota relació comercial amb algú, amb alguna entitat, etc., amb el propòsit de coaccionar-lo o punir-lo.”)
Charles Boycott

dijous, 5 de juliol del 2012

Viatges i flors


   A partir del segle XVII, diversos científics (molts d’ells botànics) van participar en diverses expedicions, durant les quals van descobrir per a Europa diverses plantes que batejaren amb noms referits a altres científics.
   Així, el botànic i viatger francès Charles Plumier donà nom a la fúcsia (Fuchsia hybrida), que havia descobert a l’illa de la Hispaniola el 1696-7 durant el seu tercer viatge a les Antilles, el 1703 en memòria del metge i botànic Leonhard Fuchs (1501-1566), fundador del primer jardí botànic d’Alemanya.
   El mateix Plumier va batejar la begònia (Begoniaceae) amb aquest nom en honor de Michel Bégon (1638-1710), governador francès de Santo Domingo, col·leccionista de plantes que va conèixer a les Antilles.
 La magnòlia (Magnolia grandiflora), rep el nom del botànic francès Pierre Magnol (1638-1715), que va ser director del jardí botànic de Montpeller i, segons alguns especialistes, el primer d’introduir el sistema de classificació per famílies en botànica. El nom fou posat també per Plumier.
  La gardènia és un gènere d’arbustos originari de la Xina que deu el nom al naturalista nord-americà d’origen escocès Alexander Garden (1730-1791), imposat per Carl von Linné com a reconeixement a la seva contribució a la classificació de les plantes del Nou Món.
  La camèlia (Camellia) és també un gènere d’arbustos i petits arbres originari de regions tropicals i subtropicals d’Àsia oriental, Xina i Japó, que rep de Linneus el nom del botànic jesuïta txec Georg Joseph Kamel (1661-1706), autor d’un tractat sobre plantes orientals.
   Les dàlies (Dahliae) són un gènere de plantes amb flor que deu el seu nom al botànic suec Anders Dahl (1751-1781), que les va introduir a Europa des de Mèxic, on són la flor nacional.
    El naturalista Philibert Commerson va descobrir les buguenvíl·lees (gènere de 18 espècies de plantes) el 1767 al Brasil durant una expedició de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811), navegant francès que va fer la primera volta al món francesa.
   Per cert, el títol d’aquest article fa referència a un recull de relats breus publicat l’any 1980 per l’escriptora Mercè Rodoreda.

dilluns, 19 de març del 2012

Visca la Pepa

Avui és el dia més adequat per parlar d'aquest expressió, ja que va néixer just fa 200 anys. La Pepa és el nom popular amb què es va conèixer la Constitució de Cadis de 1812 pel fet de ser aprovada el dia 19 de març, festivitat de sant Josep.

dilluns, 12 de març del 2012

Mots japonesos

Ahir es va celebrar el primer aniversari del terratrèmol i posterior tsunami que va afectar la costa japonesa, amb especial incidència a la nuclear de Fukushima. És per tant, una bona ocasió de saber l'origen d'algunes paraules que ens provenen de l'idioma del país del sol naixent:
- Tsunami és un mot compost de tsu (port) i nami (onada), en clara referència al lloc on se n'observa l'efecte. El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC ho defineix com "Onada lliure transoceànica de gran potència, produïda per una commoció sísmica, que en atènyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i té efectes catastròfics".
- El nom de l'art marcial karate prové de les arrels kara (net, buit) i te (mà), en clara al·lusió al fet de practicar-se amb les mans lliures de qualsevol arma.
- Amb la mateixa arrel kara trobem el mot karaoke, en el qual oke és una contracció d'okesutora (orquestra). Quan practiquem el karaoke, cantem (o perpetrem una cançó) ajudant-nos només de la base musical i de la lletra escrita.