dijous, 28 de juliol de 2011

Dir el nom del porc

Si en el número anterior parlàvem de l’origen del mot pernil, en aquesta ocasió ens referirem a l’animal del qual l’obtenim.
En llatí rebia dos noms: SUS, que no ha deixat rastre entre els noms romànics del mascle, i PORCUS, que és el que ha evolucionat en gairebé totes les llengües romàniques: porc en català, francès i romanès; pòrc en occità, porco en italià i portuguès, portg en romanx o porcu en sard.
També en llatí, el mot VERRES servia per designar el porc no castrat destinat a la reproducció; d’aquesta forma deriven el català verro, el francès verrat, l’asturià berrón i els mots castellans verraco i verrón.
En castellà, però, la paraula que més s’utilitza per referir-se a aquest animal és cerdo, derivat de cerda (‘pèl gruixut’). Per altra banda, el substantiu cochino té origen onomatopeic (com l’aragonès cochin, l’asturià gochu o el francès cochon).
Pel que fa a la femella, en llatí, a més de la forma SUS, que només ha sobreviscut en la forma sarda sue, hi havia les formes TROIA i SCROFA, per designar la destinada a la cria. La primera ha evolucionat en el català truja i el francès truie, mentre que la segona es conserva en les formes italiana scrofa i romanesa scroafa.
Finalment, la cria rep en català diversos noms. A part del diminutiu porcell, trobem garrí i gorrí (que deriven de l’onomatopeia gorr amb què es crida els porcs, de la mateixa manera que el castellà gorrino o l’asturià gorrín) i godall, d’origen incert.
El porc és la varietat domèstica del senglar, mot català que prové, igual que el francès sanglier i l’italià cinghjale, de la forma llatina (PORCUS) SINGULARIS (és a dir, porc solitari, aïllat). La forma castellana jabalí prové, en canvi, de la forma àrab yabalí (que significa ‘porc de muntanya’).
El porc s’ha associat tradicionalment a la golafreria i a la brutícia. De la primer associació provenen les locucions ‘menjar com un porc’ i ‘estar gras com un porc’. De la segona, el fet que la paraula porc (i alguns dels mots relacionats) sigui utilitzada com a sinònim de brut, tant en el sentit físic com moral, i la locució ‘anar brut com un porc’.
Durant tota l’estona hem estat utilitzant el títol de l’article en sentit literal, però sempre que insultem fortament algú en fem un ús figurat.

1 comentari:

  1. Gràcies aquesta pàgina web m'ha estat molt útil per a fer els deures.

    ResponElimina