Seguim en aquest número amb els mots provinents de noms propis, com succeïa en sara i magdalena.
Així, amb origen bíblic, com magdalena, trobem:
- adam (‘home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que sempre va mal engiponat, brut’), en referència al primer home.
- judes (‘home traïdor’), que remet al deixeble que va trair Jesús per trenta monedes.
Relacionats amb la cuina, com sara, tenim els següents mots:
- sandvitx (‘entrepà’) prové del seu inventor, John Montagu, quart comte de Sandwich, el cuiner del qual, segons s’explica, ideà aquest àpat tan simple l’any 1756 perquè el seu senyor no hagués d’abandonar la taula de joc durant una partida.
- La beixamel (‘salsa feta a base de mantega, llet i farina’) deu el seu nom a Louis de Béchameil, marqués de Nointel, gurmet francès del segle XVII. Com en el cas anterior, el cuiner del marquès seria el responsable de la salsa i d’haver-li posat el nom del seu senyor, ja que aquest era el costum de l’època.
- El cuiner del diplomàtic francès Caesar-Gábriel, duc de Choiseul i comte de Plessis-Praslin (1598–1675), és el responsable d’una llepolia com el praliné (‘pasta feta d’ametlles, d’avellanes o de nous, amb sucre i mel, utilitzada sovint per a farcir bombons i pastissos i per a fer-ne torrons’).
Avui dia, de la ‘persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.’ en diem mecenes. Aquest mot prové del nom d’un polític romà que va viure durant el segle I aC i que fou conseller d’Octavi August: Gai Cilni Mecenes. Durant els anys que va dedicar-se a la política va aconseguir grans quantitats de diners; quan es va retirar, la seva casa va esdevenir lloc de reunió de tots els erudits de Roma, amb una hospitalitat sense límits. Això provocà que agafés la fama de patró dels literats i que, de ben aviat, s’usés el seu nom amb el sentit que encara té.
Del nom d’un ministre francès de Lluís XV, Étienne de Silhouette (1709-1767), deriva el mot silueta (‘dibuix fet seguint el contorn d’un objecte i pintant de negre o d’un color uniforme l’espai circumscrit pel contorn’). Segons sembla, aquest ministre tenia molta afició a fer aquesta mena de dibuixos.
Així, amb origen bíblic, com magdalena, trobem:
- adam (‘home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que sempre va mal engiponat, brut’), en referència al primer home.
- judes (‘home traïdor’), que remet al deixeble que va trair Jesús per trenta monedes.
Relacionats amb la cuina, com sara, tenim els següents mots:
- sandvitx (‘entrepà’) prové del seu inventor, John Montagu, quart comte de Sandwich, el cuiner del qual, segons s’explica, ideà aquest àpat tan simple l’any 1756 perquè el seu senyor no hagués d’abandonar la taula de joc durant una partida.
- La beixamel (‘salsa feta a base de mantega, llet i farina’) deu el seu nom a Louis de Béchameil, marqués de Nointel, gurmet francès del segle XVII. Com en el cas anterior, el cuiner del marquès seria el responsable de la salsa i d’haver-li posat el nom del seu senyor, ja que aquest era el costum de l’època.
- El cuiner del diplomàtic francès Caesar-Gábriel, duc de Choiseul i comte de Plessis-Praslin (1598–1675), és el responsable d’una llepolia com el praliné (‘pasta feta d’ametlles, d’avellanes o de nous, amb sucre i mel, utilitzada sovint per a farcir bombons i pastissos i per a fer-ne torrons’).
Avui dia, de la ‘persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.’ en diem mecenes. Aquest mot prové del nom d’un polític romà que va viure durant el segle I aC i que fou conseller d’Octavi August: Gai Cilni Mecenes. Durant els anys que va dedicar-se a la política va aconseguir grans quantitats de diners; quan es va retirar, la seva casa va esdevenir lloc de reunió de tots els erudits de Roma, amb una hospitalitat sense límits. Això provocà que agafés la fama de patró dels literats i que, de ben aviat, s’usés el seu nom amb el sentit que encara té.
Del nom d’un ministre francès de Lluís XV, Étienne de Silhouette (1709-1767), deriva el mot silueta (‘dibuix fet seguint el contorn d’un objecte i pintant de negre o d’un color uniforme l’espai circumscrit pel contorn’). Segons sembla, aquest ministre tenia molta afició a fer aquesta mena de dibuixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada