dijous, 28 juliol de 2011

Dir el nom del porc

Si en el número anterior parlàvem de l’origen del mot pernil, en aquesta ocasió ens referirem a l’animal del qual l’obtenim.
En llatí rebia dos noms: SUS, que no ha deixat rastre entre els noms romànics del mascle, i PORCUS, que és el que ha evolucionat en gairebé totes les llengües romàniques: porc en català, francès i romanès; pòrc en occità, porco en italià i portuguès, portg en romanx o porcu en sard.
També en llatí, el mot VERRES servia per designar el porc no castrat destinat a la reproducció; d’aquesta forma deriven el català verro, el francès verrat, l’asturià berrón i els mots castellans verraco i verrón.
En castellà, però, la paraula que més s’utilitza per referir-se a aquest animal és cerdo, derivat de cerda (‘pèl gruixut’). Per altra banda, el substantiu cochino té origen onomatopeic (com l’aragonès cochin, l’asturià gochu o el francès cochon).
Pel que fa a la femella, en llatí, a més de la forma SUS, que només ha sobreviscut en la forma sarda sue, hi havia les formes TROIA i SCROFA, per designar la destinada a la cria. La primera ha evolucionat en el català truja i el francès truie, mentre que la segona es conserva en les formes italiana scrofa i romanesa scroafa.
Finalment, la cria rep en català diversos noms. A part del diminutiu porcell, trobem garrí i gorrí (que deriven de l’onomatopeia gorr amb què es crida els porcs, de la mateixa manera que el castellà gorrino o l’asturià gorrín) i godall, d’origen incert.
El porc és la varietat domèstica del senglar, mot català que prové, igual que el francès sanglier i l’italià cinghjale, de la forma llatina (PORCUS) SINGULARIS (és a dir, porc solitari, aïllat). La forma castellana jabalí prové, en canvi, de la forma àrab yabalí (que significa ‘porc de muntanya’).
El porc s’ha associat tradicionalment a la golafreria i a la brutícia. De la primer associació provenen les locucions ‘menjar com un porc’ i ‘estar gras com un porc’. De la segona, el fet que la paraula porc (i alguns dels mots relacionats) sigui utilitzada com a sinònim de brut, tant en el sentit físic com moral, i la locució ‘anar brut com un porc’.
Durant tota l’estona hem estat utilitzant el títol de l’article en sentit literal, però sempre que insultem fortament algú en fem un ús figurat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada