dijous, 28 de juliol de 2011

Quant més sucre més dolç

El calendari festiu català és ple de productes de pastisseria que ens endolceixen els àpats. Des del tortell de reis fins al tronc de sant Silvestre, cada dia tenim on clavar les dents.
Els dos mots més genèrics són, sens dubte, pastís i tortell. Mentre que el primer deriva del llatí PASTICIU (‘fet de pasta’), el segon és un derivat diminutiu de tort.
El dijous gras, el dia de Corpus o per les revetlles de sant Joan, sant Pere o sant Jaume, mengem coca, bé sigui de llardons en el primer cas, bé de cireres en el segon, bé de fruita confitada o de pinyons en el tercer. La paraula, segons Meyer-Lübke, provindria del baix alemany koka; Coromines, en canvi, considera que és una creació del llenguatge infantil.
A partir del dimecres de cendra, i durant tota la quaresma, trobarem bunyols. Meyer-Lübke i Coromines tornen a diferir sobre l’etimologia de la paraula: mentre que el primer defensa que prové del gàl·lic *bunia (‘bony’), el segon el fa derivar, com a diminutiu, de bony, per la forma que tenen.
El dilluns de Pasqua els fillols reben de mans del seu padrí la mona. Tot i la coincidència amb el nom de l’animal, l’etimologia no hi té res a veure. Tot i que alguns estudiosos van trobar-hi coincidència amb l’àrab mûna (‘provisions de boca’), sembla segur que l’origen l’hem de trobar en el llatí MUNDA, que era una ‘panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos) que els romans oferien a la deessa Ceres durant el mes d’abril’. Es tractaria, per tant, i una vegada més, de la cristianització d’un ritual pagà.
Molt més senzilla és l’etimologia de la menja típica de Tots Sants: panellet: és, simplement, un diminutiu, creat amb els sufixos –ell i –et, de pa.
Amb Nadal arriba el temps de les neules i els torrons. Neula, prové etimològicament del llatí NEBULA (‘boira’, ‘substància fina, transparent’). Sobre el mot torró, sembla ser que prové d’un derivat de terra, ja que antigament es troba documentat terró, amb el significat de ‘terròs’, ja que el pastís recordaria un conglomerat de terra. Que els torrons continguin ingredients torrats hauria ajudat a l’assimilació de terrons en torrons.
Per cert, un dels ingredients comuns a la majoria d’aquestes exquisideses és el referit en el refrany que serveix de títol d’aquest article: el sucre, mot que prové de l’àrab sukkar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada